El primer capítol de "La Renaixença" està dedicat al barret de copa! És una peça de roba que ja està en desús i que nosaltres, com a bons renaixentistes, volem reivindicar. Com que és el primer dia, ens hem vist valents i hem convidat Els Catarres perquè pugin al nostre escenari. La cirereta del pastís serà la història per passejar el gos, una petita radionovel·la on escollim un gos de l'audiència i el passegem per un fet històric de la humanitat. En aquesta ocasió, el portem a visitar Pompeia durant l'erupció del Vesuvi.
Dediquem el segon capítol de "La Renaixença" al paper de vàter, un dels pocs objectes que segurament ens posa a tots al mateix nivell. Ens visita la "sàvia per conèixer", la Marina Casanelles. És ensinistradora de gossos especialitzats en la detecció d'explosius, drogues, rescat de persones... i ha decidit venir-nos a visitar amb en Ratatouille, un chihuahua que detecta marihuana. Acabem el programa amb una nova història per passejar el gos: sortim amb en Rumbo per la Barcelona del 1909, durant la Setmana Tràgica.
Dedicar un capítol a la roda pot semblar un bàsic, però també és arriscat. Perquè la roda no es va inventar per als vehicles, sinó per a joguines de la canalla. També us donem consells per si un dia heu de canviar una roda, que aquestes coses no se sap mai. Coneixem en Josep Canudas, un tanatopràctic que ens explica per què és millor treballar amb morts que amb vius. Si vau escoltar l'últim capítol, el gos que traiem a passejar us ha de sonar: en Ratatouille, un gos que detecta la marihuana. El portem a un lloc on segurament no li falta feina: el festival de Woodstock de l'any 1969.
L'últim capítol de "La Renaixença" d'aquesta primera setmana el dediquem a l'aspiradora, un objecte que va néixer amb tots els ets i uts del masclisme i que, amb el temps, s'ha convertit gairebé en una nau espacial. Mai estarem tan a prop de la Julia Roberts com en aquest capítol, perquè xerrem amb la Mercè Montalà, la seva dobladora. Sabíeu que "Pretty Woman" no està doblada al català? I no ens descuidem de la nostra petita radionovel·la: sortim a passejar el gos per la batalla de Stalingrad.
Encetem la segona setmana de "La Renaixença" parlant sobre els mitjons. Qui no ha perdut un mitjó en el temps que passa entre que te'l treus fins que l'estens després de la rentadora? On han anat a parar tots aquests mitjons? Ho intentem descobrir. Parlem amb en Manel Alías, que no vol que se'l recordi com el corresponsal que va cobrir la guerra de Rússia i Ucraïna. Li hem demanat que ens expliqui com vol que el recordem. Acabem el programa passejant en Crus Baldiri, un gos de Sabadell, per Manhattan l'any 1626, quan es va vendre per 24 dòlars.
El bolígraf és el protagonista d'aquest capítol. Esperem que us sorprengui tant com a nosaltres que el puguem fer servir perquè un enginyer hongarès va veure uns nens jugant a bales en un carrer amb bassals. Parlem amb la Carme Bassa, artista responsable de fer els quadres que decoren les cases, els bars i els restaurants de les sèries més mítiques de TV3: "Com si fos ahir", "El cor de la ciutat", "Nissaga de poder"... Acabem amb un nou capítol de les històries per passejar el gos: portem en Bax, de Vic, per la batalla de Waterloo, el 1815.
Aquest capítol el dediquem al tamboret. Un objecte ben senzill, però que no falta mai enlloc. En podem tenir a la cuina, però també al lavabo, i mai fa nosa. Què va ser abans, el tamboret o la cadira? Ens visita el Ferran Palau, i no només xerra amb nosaltres, sinó que també comparteix escenari amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück per fer una versió d'"Estimar-te és com un joc". Per acabar, anem fins a la costa gallega per viure el desastre del Prestige mentre sortim a passejar amb la Nana, una gossa que viu a Tasmània.
El pluviòmetre és l'objecte protagonista d'aquest capítol. Es pot convertir en una obsessió (si és que plou), sobretot si ets dels que envia fotos a l'espai d'"El temps". Ens visita l'actor Toni Albà. No sabem com, però hem acabat fent una escena d'"Els Pastorets", de Folch i Torres, en ple mes de setembre. A més, portem a passejar el gos per l'accident de les 24 hores de Le Mans del 1955. Hi portem el Rex, un gos que va tenir... un accident automobilístic.
Ens hem atrevit a dedicar un capítol al disc de vinil. I per això tant pot ser que siguem uns romàntics com que passem a ser considerats uns hípsters. Hem convidat una de les veus de les comarques catalanes: la periodista Núria Bacardit, amb qui parlem sobre si fora de Barcelona passen coses o són tot històries inventades. A "Històries per passejar el gos", viatgem amb la Neu, una gossa de Sant Hilari Sacalm, fins a l'any 1987. Passegem per la plaça Roja de Moscou, on hi va haver l'aterratge d'una avioneta en plena guerra freda.
El corbatí s'ha de reivindicar, per això hem decidit dedicar-li un capítol. Corbatí, que no "pajarita". Sobretot per això l'hem triat. Ens visita un savi per conèixer, el Gil Carbonés. És el millor jugador de horseball del món! De fet, ho ha sigut quatre vegades. Per què no obre les notícies? Què s'ha de fer per ser el millor del món en alguna cosa? Sortim a passejar el gos per la ciutat de Londres el 1814, quan hi va haver una gran inundació de cervesa. Un somni per a alguns, un desastre per a d'altres.
El parallamps potser és dels objectes amb més ego, perquè el seu nom diu, literalment, per a què serveix. Per aquest motiu mateix li dediquem un capítol de "La Renaixença". I perquè ens salva de morir socarrimats, òbviament. Ens visita l'Oriol Salvador, un amant i apassionat de l'esgrima antiga. Segur que, igual que nosaltres, no sabíeu que n'hi ha una d'antiga i una de moderna. Al capítol d'"Històries per passejar el gos", anem amb en Nano fins a les Bahames, on se celebra un festival de música de luxe: el festival Fyre.
Dediquem aquest capítol a la forquilla. Va ser l'últim cobert a arribar, dels tres que fem servir normalment. I va arribar per ordre de la princesa bizantina Teodora Anna Ducaina, del segle XII, que no es volia embrutar les mans. Ens visita Dan Peralbo, amb qui parlem de per què ha decidit formar un grup de rock i no pas de música urbana, i puja al nostre escenari per actuar en directe amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Anem a passejar el gos fins al 1865, a Washington, al primer magnicidi dels Estats Units.
Estrenem setmana dedicant el capítol a les ulleres. En tenim des del 1286, quan les va inventar un monjo italià: Alessandro della Spina. Les ulleres s'han anat modernitzant, però els nostres ulls no, ja que la meitat de la humanitat en continuem necessitant. Hem convidat un tòtem del periodisme de casa nostra, l'Antoni Bassas, que casualment també porta ulleres. I a les "Històries per passejar el gos" ens quedem a Catalunya, però en un dia tràgic: el dia que un tramvia va atropellar Antoni Gaudí.
La planxa de surf no només serveix per fer postureig quan visitem el País Basc (o sí, siguem sincers). Per això, li dediquem un capítol. Nosaltres no tenim els cabells llargs i rossos, però fem el que podem. Ens visita l'Èric Riba, que tant podem dir que és membre de l'equip de Bombers GRAE com que forma part d'un equip de superherois. Deuen arribar a càmera lenta com a les pel·lícules? I a les "Històries per passejar el gos" anem fins a l'edat mitjana, el 1184, pel desastre de la latrina d'Erfurt.
Sembla que no tothom que aprova el carnet de conduir sap què significa cada color dels llums d'un semàfor. Per això, hem decidit dedicar-li un capítol. Estem a punt de descobrir que a Catalunya hi ha un problema de daltonisme? Ens visita l'Albert Blancafort, l'orguener responsable de la construcció d'orgues tan importants com el de la Sagrada Família o el de Montserrat. També sortim a passejar el gos per la marató de Boston del 1967. Hi anem amb la Mila, un llebrer a qui això de córrer no li costa gaire.
Les campanes són l'objecte que més divideix la població: hi ha la gent normal i la gent que es queixa per una cosa que és normal. Així doncs, dediquem aquest capítol a la campana. Ve de visita El Petit de Cal Eril, que, a part de xerrar, ens interpreta "Ara no sé què dir-te", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb la Boira, una gossa de Roda de Ter: anem fins a l'Austràlia del 1860, durant la guerra dels conills.
Comencem la setmana a "La Renaixença" parlant sobre la carmanyola, un objecte que en el seu moment va ser símbol republicà. Avui en dia s'ha convertit en l'objecte que més perdem (o robem). Quantes vegades hem anat a visitar els pares o la iaia carregats de tàpers buits amb l'objectiu d'emportar-nos-els plens? Ens visita en Joan Pera, a qui li hem demanat que ens faci un últim discurs, per tenir-ho tot preparat si passa alguna cosa. I sortim a passejar el gos pel dia que es va implantar el calendari gregorià.
El rellotge de polsera va arribar per substituir el rellotge de butxaca. Era vist com un objecte per a dones, fins que els homes es van adonar que al mig d'una guerra era una mica incòmode treure el rellotge de la butxaca per mirar quina hora era mentre els disparaven. Parlem amb en Xavi Lozano, un multiinstrumentista que vol demostrar que podem convertir qualsevol objecte que ens envolta en un instrument. Sabeu com sona una cadira? I una regadora? A les "Històries per passejar el gos", acompanyem en Torb fins al descobriment de la pedra de Rosetta.
El trabuc no és un invent català, però ens l'hem fet nostre. Per això li dediquem un capítol sencer a "La Renaixença". I sí, també parlem d'en Serrallonga. Ens visita l'Oriol Tarrida, doble d'acció i especialista d'escenes de risc. Sabeu aquella persona que salta d'un vuitè pis mentre hi ha una explosió i just a sota mateix hi passa una autopista? Doncs ell és aquesta persona. Sortim a passejar el gos per Nova York. Concretament a finals d'octubre del 1929, moments abans que comencés el que avui coneixem com el crac del 29.
Llevar-se de bon matí i poder-se fer un parell de torrades sempre fa posar de bon humor, si no ets del 60% de persones incapaces de treure-les abans no se li cremin. Dediquem aquest capítol a la torradora de pa. Ens visita en Sicus Carbonell, un dels fundadors i membre del grup de rumba catalana Sabor de Gràcia, que puja al nostre escenari per versionar una de les seves cançons més conegudes amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, passegem la Sara, un pastor alemany d'Alella, per la batalla del castell Itter.
Dedicar un programa als didals ens pot portar problemes, perquè pot convertir-se en una arma amb la qual ens poden atacar les persones que en col·leccionen si no els agrada el resultat. Però ens sembla bé córrer aquest risc. Ve a veure'ns en Pep Plaza acompanyat de molta gent que va sempre amb ell. No és que porti tota una corrua d'acompanyants, sinó que els porta dins, perquè els imita. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Nyx, una gossa de 12 anys de Viladrau, que portem fins a l'expedició perduda de Franklin.
El puro sempre va associat a la imatge de senyor caspós, amb americana i camisa amb botons a puntíssim de rebentar. Però en aquesta ocasió no parlem d'aquest botó que fa patir, sinó del puro. Al local de "La Renaixença" no es pot fumar, que quedi clar, però parlar és el que sabem fer millor. Ens visita Abel Pruñonosa, un escultor que ha anat fins a Suècia a fer habitacions de gel. Es pot dormir en un llit a -20 ºC? I sortim a passejar el gos per un esdeveniment històric relativament recent: el naixement de Facebook, l'any 2003.
S'acosta l'hivern i també els mals de coll i els refredats, per això ens fa il·lusió dedicar un capítol a la bufanda. Sou dels que en porteu des de finals d'agost o dels que us queixeu quan us refredeu perquè us resistiu a admetre que s'ha acabat l'estiu durant el mes de desembre? Que vingui Pemi Fortuny a "La Renaixença" és un honor, i sentir una de les seves cançons més mítiques a l'escenari del programa, encara més. Anem amb en Saki a passejar per Portugal durant la coneguda com la Revolució dels Clavells.
De símbols de Catalunya n'hi ha molts, però un que no falta mai a la llista és el porró. Amb això n'hi ha prou per ser protagonista d'un dels capítols de "La Renaixença". Una taula no està ben parada si no hi ha un porró al mig. Hem aprofitat l'avinentesa per convidar la Marta Clot, sommelier i divulgadora del món del vi. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Nika fins a un dels moments que més han patit els aficionats culers: el segrest d'en Quini.
Qui no ha intentat encendre un ciri a casa perquè se li compleixi algun desig tot i no haver cregut mai en res? Doncs això intentem fer a "La Renaixença" dedicant-li aquest capítol. Parlem amb la Núria Moliner, que fa un temps va anar a veure la casa d'en Peyu, i ara ha vingut a jutjar el nostre humil local de "La Renaixença". Esperem estar a la mateixa altura que la Sagrada Família. Sortim a passejar el gos pel Balloonfest del 86 amb la Juna, una gossa de Sabadell.
No ets bon català si no has portat unes espardenyes en algun moment de la teva vida. Pot ser que sigui el millor calçat que podem portar? Ens visita un advocat a qui totes les grans empreses deuen tenir por: l'Albert Poch, expert en dret de la competència (i que se'n va anar sense pagar a la cafeteria del Congrés dels Diputats). I a les "Històries per passejar el gos", anem fins al primer incendi del Liceu amb en Salsi, un gos que no sabem com encara és viu.
Sabeu que l'ortodòncia es va inventar fa més de 9.000 anys i que els egipcis ja portaven filferros d'or per mantenir les dents al seu lloc? Doncs per això hem decidit dedicar aquest capítol a l'ortodòncia. Ens visita en Pere Alzina, un biòleg especialitzat en ocells a qui posem a prova per veure si de veritat en sap tant. Però no només això, sinó que també els imita! Ens en fa una demostració. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Tor fins a un dia tràgic: la mort del mag Wellington.
Aquest capítol de "La Renaixença" està dedicat a la mosquitera, un objecte que ens ha salvat la vida, literalment, perquè resulta que els mosquits són l'animal que causa més morts humanes del món. Si no teniu mosquiteres a casa, ara és el moment de posar-n'hi. Ve l'Andrea Motis, amb qui parlem una estona i que comparteix escenari amb la Laia Glück i l'Arnau Tordera per interpretar "Record de nit". I sortim a passejar el gos per l'epidèmia de ball d'Estrasburg, el 1518.
Hi ha dies en què ens llevem amb ganes de tornar a ser canalla, per això hem decidit dedicar un capítol al transceptor, per recordar aquells dies en què no existia el telèfon i parlàvem amb els amics a través d'aquest aparell. Ens visita en Francesc Ferrer, un actor que diu que encara no ho ha petat, però tots estem d'acord que això no es pot dir si has fet "Pop ràpid". A "Històries per passejar el gos" sortim amb la Nala pel circ dels horrors d'Erwin, Tennessee, on va morir l'elefanta Mary el 1916.
Que existeixi un moble que es diu secreter és desconcertant, bàsicament perquè si hi vols amagar coses, amb el nom ja canta una mica. Però la voluntat és el que compta, per això li dediquem aquest programa. Ens visita una campiona d'apnea, la Isabel Sánchez-Arán. Pot estar més de 7 minuts sense respirar dins de l'aigua. Hi ha gent que fa el mateix quan dorm, però creiem que té molt més mèrit això seu. També sortim a passejar en Kirk, un gos del Prat de Llobregat, per la inundació del riu Groc del 1887.
Portar samarreta imperi és tot un art o un senyal que la vida t'ha anat molt malament. Elegància o deixadesa? Orgull o vergonya? En portaven a la Renaixença o és cosa dels humans del segle XXI? Sigui com sigui, és la protagonista d'aquest programa. Ens visiten El Pony Pisador, que estrenen al nostre escenari un tema inèdit: "L'havanera del raier". A "Històries per passejar el gos", anem amb la Rita, una gossa de Calldetenes, a un dia tràgic: el 30 de gener del 1948, concretament a Nova Delhi, on hi va haver l'assassinat de Gandhi.
El bastó ens ha acompanyat des de la prehistòria. Sempre ens ha ajudat a caminar, però també ha sigut sinònim de poder i classes socials. Nosaltres li dediquem aquest programa perquè d'aquí uns anys segur que l'acabarem fent servir. Rebem l'Albert Elfa, que ens presenta "Oh, la humanitat!", un llibre en què explica coses tan normals com que va confondre George Clooney i Matt Damon amb dos agents de la CIA. Sortim a passejar el gos pel gran incendi de Roma de l'any 64. Hi anem amb la Pastora, una gossa de 12 anys que va fent, pobreta.
El gat del cotxe és l'objecte protagonista d'aquest capítol. És una eina amb data de caducitat, o potser fins i tot ja ha mort. En quin moment es va decidir que els cotxes ja no portessin roda de recanvi? Bé, molts tampoc la sabem canviar, amb gat o sense. Ens posem a prova convidant en Màrius Serra a jugar al llemosí. La prova comença dies abans de venir, que ja ens corregeix paraules per missatge (amb captures de diccionari incloses). A "Històries per passejar el gos" sortim amb en Trasto pel 1993, a la batalla de Mogadiscio.
Després del gat del cotxe, hem decidit continuar donant veu a les eines del dia a dia. Per això, en aquest capítol apostem pel tornavís, una eina universal i imprescindible en qualsevol casa, taller, oficina, camp i corral. La Glòria Maurel ens visita per parlar sobre la figura del bateria en un grup i sobre com és tocar amb artistes de la talla de Guillem Gisbert, Rigoberta Bandini o Fermin Muguruza. També sortim a passejar en Nook, de Folgueroles, per un lloc on fa una mica de fresca: la primera ascensió al Mont Blanc.
Som uns nostàlgics, per això hem triat la pila de 4,5 V per dedicar-li un programa. Qui la fa servir? Segurament ningú. Molt probablement les noves generacions ja no l'han ni vist. Per això la volem reivindicar. Venen la Xantal i l'Artur, membres de Remei de Ca la Fresca, per xerrar sobre fer música des d'Arbúcies i per cantar un dels seus temes més coneguts, "Fusta d'artista", des del nostre escenari. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Tura per un dia tràgic: el primer atropellament d'un tren.
Tot i que a "La Renaixença" no fem servir la claqueta, n'hem de parlar per guanyar-nos una mica el sector. Fa ràbia quan no lliguen la imatge i la veu, eh? Amb la claqueta això queda solucionat. Tenim una visita d'aquelles que fan il·lusió: la Mercè Framis i en Ferran Albiol, els titellaires d'en Mic i en Tomàtic. No havien compartit mai espai-temps, i ens fa il·lusió que això passi a casa nostra. Trobada de referents de generacions de canalla catalana. A més, sortim a passejar en Sugus per la guerra de la Galleda, el 1325.
El dòmino és capaç d'unir grups de gent gran per passar hores i hores d'alegries... però sobretot de discussions. Qui no ha anat a fer un cafè al bar i l'ha trobat en hora punta ple d'avis discutint? És possible morir d'un atac de cor perquè no has tirat la fitxa que tocava per poder guanyar? Ens visita en Joel Joan, i les converses amb ell són impossibles de definir. Val més que ho mireu. També sortim a passejar el gos pel descobriment de les pintures d'Altamira amb en Jambo, un gos del Vendrell.
A "La Renaixença" estem envoltats de músics, per això dediquem un capítol a la pua de guitarra. Sabeu que se n'havien fet amb closques de tortuga careta? També hi ha músics que en fan amb les cendres de familiars morts. Hi ha gent per a tot... Ens visita en Manel Castellà, cap de Cirurgia Cardiovascular de l'Hospital Clínic. És el millor dia per si algú de nosaltres decideix tenir un atac de cor i un altre és donant d'òrgans. I sortim a passejar el Senyor Mel fins al 1992, durant la massacre de Carandiru, al Brasil.
La pastilla com la coneixem avui en dia arriba al mateix temps que "La Renaixença": durant el segle XIX, tot i que ja hi ha referències a alguna pastilla en papirs de l'antic Egipte. La pastilla sí que ha marcat un abans i un després en la humanitat. Ens visita el grup Fetus per parlar-nos del seu folk-punk. A més, pugen a l'escenari amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück per interpretar-nos "Durruti, Macià i Verdaguer". A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Mini i en Maxi per la tragèdia de Khodinka.
A qui no li agradaria tenir un xiulet a mà quan mira un partit per poder arbitrar com toca i no com fan aquells que es fan dir àrbitres? Qui no voldria tenir un xiulet al mig d'un embús per ensenyar a conduir la gent que agafa el cotxe sense saber-ne? Doncs dediquem el programa al xiulet. Parlem amb en Ramon Vallès, pilot d'avió, que ens ajuda a fer passar les nostres pors quan hem de volar. També sortim a passejar en Sugus, un gos de Molins de Rei, pels Rebomboris del Pa del 1789.
Estem tots d'acord que, si hi ha un enemic comú, aquest és... la flauta dolça. Si algú de vosaltres té per veí canalla que ha d'assajar obligatòriament cada dia aquest instrument del dimoni: ànims i escalf. No cal cap altre motiu per dedicar-li un capítol a la flauta dolça. Ens visita l'Empar Moliner, amb qui parlem de tot, creieu-nos. Heu llegit "Cinquanta ombres d'en Grey"? Ella, sí. Un trosset. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Ramon, un gos de 80 kg, pel rescat dels 33 miners de San José.
El botó és dels objectes que més fan patir: no heu vist mai aquell botó d'una camisa a punt de sortir disparat? Quants botons es deuen haver descosit al llarg de la història? Avui també descobrim què és la koumpounofòbia. L'Enric Aurich ha sigut fisioterapeuta de gent com Messi, Ronaldinho, Zidane, Rafael Nadal, Dalí... i el rei emèrit. Ha trobat una estona per venir a xerrar amb nosaltres, tot i tenir 80 anys i continuar treballant. També sortim a passejar amb en Potes, un gos de la Garriga, pel desastre del Hindenburg.
Dediquem el capítol a la navalla, un objecte que poca gent sap diferenciar del ganivet. Però pot ser que la navalla sigui més útil que el ganivet? Qui no té a casa una navalla suïssa o una bona pallaresa per tallar l'embotit o els bolets? Xerrem amb en Xarim Aresté, músic, poeta i filòsof, que puja a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar "Canta, cadernera" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" portem en Berni fins a la travessa dels Alps d'Anníbal, el 218 aC.
Som uns nostàlgics, per això sovint dediquem programes a objectes en desús, com la cabina telefònica. Tots hem entrat en una cabina per trucar, per fumar o per... Si sou joves, potser només heu vist les cabines vermelles de Londres, perquè aquí ja les han tret, o serveixen com a llibreria pública. Parlem amb la Bruna Dinarès, il·lustradora de dibuix científic que tant et pot dibuixar la flor més petita com el mamífer més gros. A més, anem amb en Mec, un gos de Rupit, fins al robatori de "La Gioconda". No té pèl, o sigui que no deixarem rastre.
"Aquí hi viu un català", "Ca la Pepeta", "Cal Guarda"... Quantes rajoles catalanes donen la benvinguda a les portes de les cases i fan companyia a sobre les llars de foc? No volem que aquesta tradició es perdi, així que dediquem aquest capítol a la rajola catalana. Parlem amb Iván Morales, actor, director, dramaturg... Ha sortit en sèries tan nostrades com "Poble Nou" i "El cor de la ciutat" i dirigeix pel·lícules i obres de teatre premiades arreu. Sortim a passejar la Maia pel 1952, el dia que un autobús va saltar el pont de Londres.
Éreu dels que tocàveu la botzina si trobàveu un cotxe amb matrícula de Girona fent un viatge per Aragó? Aquest és el vostre capítol, perquè parlem de la matrícula. Ens visiten dos experts en vexil·lologia. Dit d'una altra manera, dos experts en banderes. I venen amb una sorpresa per a nosaltres i per a vosaltres. No us podeu imaginar què pot ser. A "Històries per passejar el gos", portem l'Ipa, una gossa de Navàs, fins al 1606: quan Caravaggio va assassinar un home.
És millor pescar al riu o pescar al mar? No volem obrir aquest debat, però dediquem aquest capítol a la canya de pescar. No deu ser que la gent que no pesca res és perquè hi va amb la canya que no toca? O simplement és que no en sabem? Ens visita el grup Roba Estesa, que s'acomiada dels escenaris. Abans, però, podem gaudir d'una de les seves cançons a l'escenari de "La Renaixença". Sortim a passejar amb en Lopes fins a la Revolució Russa del 1905, durant el motí del cuirassat Potemkin.
Quantes hores podem passar asseguts a la tassa del vàter al llarg de la vida? I no volem dir que siguin hores desaprofitades, tot el contrari, sovint hi passem més temps del que ens fa falta perquè... confessem-ho: tots ens hi emportem el mòbil. Rebem la visita de Sandra Ànima, una facialista que, com el nom indica, no ens llegirà el palmell de la mà, sinó la cara! Sabem posar cara de pòquer? A "Històries per passejar el gos", anem amb la Guida, d'Olesa de Montserrat, fins a la guerra freda i el cas Roswell, el 1947.
Trencar un mirall són 7 anys de mala sort. Algú ens pot confirmar si aquesta superstició és certa perquè ho ha viscut en primera persona? També pots tenir mala sort per defecte, sense haver trencat res. Dediquem aquest capítol al mirall. Ens visita la Regina Rodríguez Sirvent, autora de "Les calces al sol": ens fa espòilers sobre la seva següent novel·la, i també parlem de diners. A més, sortim a passejar en Plum, un gos de Cornudella de Montsant, per la Conspiració de la Pólvora del 1606.
El pintallavis existeix des de l'any 2000 aC. Es feien amb formigues aixafades i carmí. Ara es fa de molts elements químics que segurament són pitjor que les formigues aixafades, però ningú es posa les mans al cap. Aquest capítol el dediquem al pintallavis. Venen la companyia de teatre musical Impro Side Story. Actuen sense lletra ni partitura perquè basen els seus espectacles en allò que diu el públic. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Sas fins a l'incendi del funicular de Kaprun (Àustria) que es va produir a principis de segle, l'any 2000.
Tots hem passat tardes de Jocs Olímpics mirant esports que no coneixem. El salt de perxa, per exemple. Com pot ser que aquell pal aguanti el pes d'una persona mentre es doblega i es torna a posar recte? Dediquem el capítol a la perxa d'atletisme. Ens visita en Max Codinach, de Gavina.mp3, que també és poeta i té un llibre (tot i que es veu que no ho sabia). Amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück interpreten "Sempre instint". Sortim a passejar en Rufus per la defensa de Baler, a les Filipines del 1898.
La caravana ha passat per molts moments: fa anys era vista com una cosa de pobres o de hippies; ara, si no surts a passar un cap de setmana amb la caravana, no segueixes la moda. Nosaltres ens hi unim, i dediquem el capítol a la caravana. Parlem amb en Lluís Bassaganya, responsable de l'exposició permanent "La retirada" de Camprodon. Segurament és la persona que millor coneix els boscos de la zona, on passa gairebé tot el dia. A "Històries per passejar el gos" anem amb l'Hera fins a la guerra del whisky del 1984.
Sabeu que la capa que porta Superman a la pel·lícula del 2025 l'ha fet una empresa catalana? Només per això ja creiem just i necessari dedicar aquest capítol a la capa. De Catalunya a Hollywood només hi ha 50 metres de tela vermella. Abans la gent també portava capa, però no per volar, sinó per abrigar-se. Parlem amb la Judit Mascó, la primera supermodel catalana, que ens explica el que més por li feia durant les desfilades. I sortim a passejar l'Indi fins al 2010, quan es van comprar dues pizzes per 10.000 bitcoins.
Tots hem fet servir el compàs durant la nostra època escolar. Alguns amb més destresa que d'altres, però tots l'hem fet servir alguna vegada per punxar la goma d'esborrar. En això segur que coincidim. Els músics també en fan servir un, de compàs, però no és el mateix. Ens visita en Llorenç Barba, responsable del refugi Vicenç Barbé de Montserrat. Fa "passejades" de 45 minuts fins al refugi diàriament i hi puja més de 200 kg a l'esquena cada setmana. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Dobby fins al 1960, a la catàstrofe de Nedelin.
Que som uns nostàlgics ja ho sabem, nosaltres i vosaltres. Però és que no podem deixar de ser-ho. Per això, hem decidit dedicar aquest capítol a les puntes de coixí. Per si no ho sabeu, antigament s'havien utilitzat per enviar missatges secrets! Poca broma amb les puntaires! Passen per "La Renaixença" Els Amics de les Arts. Parlar amb ells i escoltar-los amb l'Arnau i la Laia fent "Jean-Luc" és d'aquelles coses que recordarem. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Jumo fins a la vaga dels tramvies del 1951.
De punteria, se'n té o no se'n té. Alguna vegada aniria bé tenir-ne, d'altres seria millor que no en tinguessin. Ara, si participes en un espectacle de circ, tots esperem que en tinguis, de punteria. El 1990 neix la Federació Catalana de Dards i es reconeix aquesta pràctica com a esport. En aquesta ocasió, doncs, parlem dels dards. Ens visita la Júlia Truyol, actriu i membre de la companyia de teatre La Calòrica. I sortim a passejar en Tam, un gos de la Vall d'en Bas, per l'intent d'assassinat del papa Joan Pau II.
Els esportistes, quan guanyen medalles, molt sovint es fan fotos mossegant-les. Sabeu que això es va començar a fer amb l'objectiu de comprovar si la medalla era d'or real? Si quan la mossegues és tova, vol dir que és or vertader. Heu de saber que no són d'or, només n'estan recobertes. Dediquem aquest capítol a la medalla. Ens visita l'Anna Barrachina, amb qui repassem la seva carrera com a actriu i els seus personatges més recordats. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Neula pel descobriment del tresor de Hoxne, el 1992.
Aquest capítol de "La Renaixença" el dediquem al ratolí d'ordinador. Segurament és dels objectes més joves que hem fet, perquè va néixer el 1963. L'Arnau i la Laia ho han aprofitat per parlar de música electrònica catalana, no us ho podeu perdre. Parlem amb la Violant Bonet, restauradora i conservadora d'art. Ha treballat restaurant llocs tan emblemàtics i importants com la portalada del monestir de Santa Maria de Ripoll o el pantocràtor de Sant Climent de Taüll. A més, sortim a passejar el gos per l'engany del capità Köpenick, el 1906.
Imagineu-vos una conversa entre Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra mirant-nos des del més enllà. Deuen estar enfadats o contents de com mantenim el seu llegat amb la llengua? Bé, val més no saber-ho. Dediquem aquest capítol de "La Renaixença" al diccionari, que van començar els sumeris fa més de 4.000 anys. La cantant aranesa Alidé Sans passa pel nostre escó, posa a prova en Peyu i puja a l'escenari per cantar-nos "A la ruaa de Rore". A "Històries per passejar el gos", anem amb la Pili fins al 1816: l'any sense estiu.
Vic i Igualada podrien ser dues capitals del globus aerostàtic a Catalunya. Estem segurs que els viatges en globus és de les coses que has de fer un cop a la vida, però si això comporta llevar-se de matinada per no sé què dels vents, potser més d'un és baixa. Ens visita en Toni Arbonés, un escalador català que ha obert més de 1.000 vies d'escalada arreu del món. Sortim a passejar en Patxi, un teckel de Barcelona, per la rebel·lió de Sobibor, el 1943.
Hi ha objectes que només veure'ls o dir el seu nom et porten a un record. Això passa amb la butlleta i Nadal, la butlleta i la sort, la butlleta i els diners... o la butlleta i la desgràcia. Aquest capítol el dediquem a la butlleta, però no us prometem que porti sort. Rebem la Raquel Sans, la periodista que més telenotícies ha presentat a casa nostra. Ara fa caps de setmana quan la resta treballem. O no. Sortim amb l'Heura pel 2014, quan hi va haver el robatori d'un stradivarius de sis milions de dòlars.
No tots els objectes han de ser divertits... o sí? Tenim el repte de trobar la gràcia al taüt, al qual dediquem el capítol. No és que tinguem ganes d'anar-hi, però hem de poder parlar de tot. Qui sí que s'ho passa bé és en Josep Plana, CEO d'una empresa d'esdeveniments per a multimilionaris, que no creiem que s'ho passin pas malament amb tots els diners que tenen. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Tina fins al 1986, durant la catàstrofe del llac Nyos.
La uralita i el fibrociment són el mateix, literalment, però la uralita també és el nom que se li dona a un mineral preciós dels Urals. Òbviament, com que podem triar, hem decidit parlar de la uralita dolenta: del material que durant molts anys (i encara avui) trobem repartit per tot Catalunya. Ens visita en Mazoni, cantautor empordanès que també puja al nostre escenari per poder gaudir d'una de les seves cançons amb els arranjaments de "La Renaixença". A més, sortim a passejar la Tronca, un gos d'atura de Sabadell, per l'atac dels homes morts, a Polònia.
Recordeu el dia de l'apagada general? Hi havia dues opcions: tenir una espelma o una llanterna. Quantes vegades heu anat a les fosques perquè us feia mandra canviar les piles de la llanterna? Un dia parlarem de l'espelma, però aquest capítol el dediquem a la llanterna. Ens visita l'Àlex Auger, un savi per conèixer però molt boig, perquè practica "wingsuit": vol amb vestit d'ales. Un home ocell, per entendre'ns. I boig, molt boig. A "Històries per passejar el gos" anem al 1770, a la massacre de Boston, amb la Coco, que viu allà mateix.
Pocs saben què són unes manuelles, però tothom n'ha fet servir. Normalment al gimnàs, però també pujant les bosses de la compra, carregant canalla a coll (si és que un en té) o pujant i baixant mobles durant una mudança. Sí, parlem dels pesos, però que en català correcte es diuen "manuelles". Ens visita un campió de raids: Nani Roma. S'ha compromès a tornar-nos a visitar si compleix un repte que li hem proposat. L'esperem! A més, sortim a passejar en Marvin pel primer casino del món, que va obrir les portes el 1638, a Venècia.
Si sou dels que podeu passar-vos el diumenge sencer en pijama, aquest és el vostre programa. Estem davant de la peça de roba més còmoda? Quan deixarà d'estar mal vist anar a treballar amb el pijama posat? També hi ha qui el fa servir per baixar les escombraries. Tot glamur. Dediquem el capítol al pijama. Parlem amb Jordi Alcover, un exsoldador submarí que ens ha confessat quin és l'únic aliment que es pot menjar sota l'aigua. També sortim a passejar amb en Cobi per la matança de Sant Valentí del 1929 a Chicago.
L'estetoscopi té dos punts de vista: l'estri que porten els metges penjats al coll com qui porta un collaret o aquell aparell que et posen a l'esquena o a la panxa que et fa fotre un salt de tan fred que està. Ens visita Ypnosi, un grup que a les xarxes es descriu com a post-Eroski psycho-funk. No sabem què és, però semblen simpàtics. Interpreten "La història", amb Arnau Tordera i Laia Glück. A "Històries per passejar el gos", portem la Lluna a l'incendi del circ de Niterói (Brasil), el 1961.
Sabeu que la lligacama servia per aguantar les mitges i mitjons de tothom durant l'edat mitjana? Fins al segle XX no eren elàstics i queien. Tot tan sensual com la imatge que en tenim avui dia. Dediquem el capítol a la lligacama. Ve a veure'ns Litus Ballbé, un exjugador professional d'hoquei herba que va decidir deixar-ho tot per ordenar-se capellà. Dels Jocs Olímpics de Londres 2012 a l'església. Sortim a passejar la Guspi fins al sisme de la Candelera. No anem gaire lluny, perquè va passar a Queralbs... però l'any 1428.
El flotador és un d'aquells objectes que podem fer servir en totes les etapes: quan aprens a nedar, quan t'han de salvar si et ve una rampa al mig de la piscina, quan ets gran (o no has après mai a nedar)... El flotador ens salva la vida, sempre. Per això hi dediquem aquest capítol. Ens visita Dídac Costa, un expert en patí català que ha fet la volta al món i que ara se'n va a fer una ruta per la Patagònia xilena. Sortim a passejar amb la Gin per la guerra del Porc, el 1859.
Hi ha una associació o un sindicat d'afectats per haver-se gastat més de 50 euros en serrallers per deixar-se les claus a dins de casa? També hi ha la versió prèmium: els que es deixen la clau posada per dins. Dediquem el capítol a la clau. Parlem amb la Maria Jesús Puerta, enginyera de mines i guanyadora d'un concurs de la NASA. El premi era d'un milió de dòlars. Què en deu haver fet? I sortim a passejar en Nus per l'expedició del vaixell Endurance, el 1914, al port de Londres.
En Xuri i en Fel podrien ser els nostres Charly Rexach i Johan Cruyff. Més pel fet de ser dos que no pas pel talent que puguin tenir jugant a futbol o a golf. Dediquem el capítol al pal de golf. Ens visita Mar Pujol, amb qui parlem i a qui sentim amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück interpretant "Per cada u". A "Històries per passejar el gos", continuem un relat que vam començar fa unes setmanes: les aventures d'Anníbal i el seu exèrcit. Hi anem amb la Roma.
Quina paella és la correcta si cuines amb vitroceràmica? I si tens cuina de foc? I si fas uns ous ferrats o un peix, es fa servir la mateixa paella? Teniu una paella destinada únicament a fer truites? Dediquem aquest capítol a la paella. Rebem en David Repullés, cantant del Cirque du Soleil! Va canviar la feina de dissenyador gràfic per viatjar al Canadà en menys de 20 dies. Savi o boig? Sortim a passejar amb la Tempesta, una gossa de Klosterneuburg (Àustria), per la primera defenestració de Praga, el 1419.
Tots hem tingut una guardiola amb forma de porquet i heu de saber que té aquesta forma per una confusió lingüística: a Anglaterra s'anomenava "pygg" un tipus d'argila i algú va entendre "pig" (porc en anglès). "Apreneu idiomes", deien. I així es va confondre tota la humanitat. Ens visita Maria Nicolau, que pren tres tasses de cafè per esmorzar. Potser això té molt a veure amb l'energia que porta a sobre sempre que la veiem. Sortim a passejar en Winter, un gos d'Irlanda, per l'accident de la plataforma Byford Dolphin, el novembre del 1983.
Creieu que els metges han dit prou vegades que els bastonets de les orelles no s'han de fer servir mai? Per què es continuen comercialitzant si són tan dolents? Us sentiu rebels quan en feu servir? Feu-ho bé, que acabareu sense poder escoltar "La Renaixença". Els hi dediquem aquest capítol. Passa per l'escó en Víctor Amat, que s'autodefineix com a psicòleg punk. Posem a prova la seva paciència amb frases motivacionals. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Mia fins a l'operació Gatet Acústic, que va tenir lloc a Washington el 1965.
En un rànquing dels objectes més odiats del món, el radar estaria dins del top 5, clarament. Seguretat? Sí. Emprenyada quan t'arriba la multa? De les més grosses. Dediquem el capítol al radar. Necessitem desfogar-nos. Puja a l'escenari de "La Renaixença" la P.A.W.N. Gang i xerrem amb ells des de l'escó. Es feia trap al segle XIX? Segurament no, però al nostre escenari, sí. Sortim a passejar amb en Chök, un brac alemany de Gurb, pel duel de Carabanchel, el 1870.
Si parlem del Departament d'Educació, hi ha dos grans debats populars: les vacances i les pissarres. Ben bé el mateix. Tenen massa vacances? Aquesta pregunta no és la protagonista del programa. Dediquem el capítol a la pissarra. Pissarres de tota la vida o pissarres digitals? El guix o el llapis tàctil? Ho discutim. Ens visita l'Òscar Camps per parlar de com està la situació al mar Mediterrani. També ens ha explicat per què és recordat a Torelló. I sortim a passejar amb en Cadafalch per la construcció del mur de Berlín.
El croissant és un objecte? Aquest és un bon debat, però també és interessant explicar que els croissants no són francesos, sinó vienesos! Què ho fa que els francesos s'apoderen de tot el que poden (i una mica més)? Ens visita en Jordi Robirosa. S'ha jubilat, però sempre és un bon moment per recordar una trajectòria com la seva. També ens descobreix dues aficions que té i que poca gent coneix. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Bruto, un gos valencià, fins a la troballa del tresor de Villena, el 1963.
A quina edat s'ha de treure el xumet a la canalla? Quina és la millor manera de fer-ho? En anglès es coneix com a "pacifier", que significa "pacificador". Si no fos perquè la paraula "xumet" és de les més boniques en català, "pacificador" seria la millor alternativa. Ens visita la Duna Ametller, modista especialitzada en roba d'època catalana. La moda no para de canviar i la millor sempre és la que deixem enrere. També sortim a passejar amb la Coco per la mort del Gran Lafayette, el 1911 a Escòcia.
Poques persones han entrat en un submarí. I de les poques que hi han anat, moltes han acabat morint. Si no ho heu pogut fer, és un bon moment per decidir quedar-vos a terra ferma. Si ja ho heu fet, val més que no tempteu més la sort. Dediquem aquest capítol al submarí, tot i que al més semblant que hem pujat és el Nautilus de l'Estartit. Gaudim de tenir a dalt de l'escenari de "La Renaixença" el músic i compositor Joan Garriga. A més, sortim a passejar per l'atemptat del Liceu del 1893 amb la Cleo.
La gent ja no envia cartes. Obres la bústia i només hi ha publicitat i multes. Qui continua fent servir segells postals a part dels col·leccionistes? No trobeu a faltar aquell moment de triar el segell i enganxar-lo al sobre? Som uns nostàlgics, i dediquem aquest capítol al segell postal. Ve a veure'ns l'Oriol Antolí. Ha vingut en cotxe, però es dedica a córrer. I corre molt: 690 km sense parar, per exemple. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Kuroro fins a la revolta romanesa del 1907.
Quants dies vau estar discutint sobre si el tap havia d'anar enganxat o no a l'ampolla? Sou dels que aneu a buscar el cava a la nevera per poder-lo obrir com qui guanya una cursa d'F1? Avui dediquem el capítol al tap d'ampolla, que sempre ens porta alegries, però mai li donem prou importància. Xerrem amb Txabi Franquesa, humorista i col·laborador. I xerrem molt, perquè això de parlar li agrada molt.
En una nova entrega de nostàlgia, dediquem el capítol a la cinta de casset. Estem segurs que en algun calaix de casa vostra en continueu guardant. Quantes hores heu passat rebobinant cintes amb un boli? Quantes hores heu passat dient que no hi ha millor so que el d'una cinta de casset? Ens visita Jaume Campistol, exjutge de cadira de tenis. Ha arbitrat jugadors com Federer, Djokovic, Nadal... No creiem que es posi nerviós per venir aquí. Sortim a passejar en Max pel tornado interestatal que es va viure als Estats Units el 1925.
Si pensem en l'hivern, ràpidament ens venen al cap manta, sofà, infusió, te... Alguns també pensen en llar de foc, però fa anys també es pensava en el braser. Invent perillós: tapat amb mantes, llençols, mala combustió... però feia companyia, escalfava i també era el lloc on es reunien les famílies i els amics. Dediquem el capítol al braser. Ens ve a veure Eduard Gener, músic i gentleman solsoní. Ve acompanyat del piano, i això només pot tenir coses bones. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Terry fins a un dia que tots recordem: l'assassinat de John Lennon.
En un rànquing de regals més previsibles, quan algú torna de viatge, el número u és clarament l'imant de nevera. En un rànquing d'objectes més lletjos, també estaria entre els primers. Hi ha neveres que pesen 4 kg més per la quantitat d'imants que hi ha penjats (no perquè facin servei, sinó per compromís). Parlem amb Josep Pascual, topògraf i meteoròleg aficionat. Fa 50 anys que apunta, cada dia, la temperatura de l'aigua del mar. Sortim a passejar a l'Aruna per la gran cursa del sèrum de l'hivern de 1925 a Alaska.
Per quina banda del paper d'alumini s'embolica l'entrepà? Si et poses paper d'alumini al cap, pots contactar amb extraterrestres? Sí que sabem que contamina, i que no es pot posar al microones. O sí? Per tots aquests debats dediquem el capítol al paper d'alumini. Ens visita Ramon Madaula, que ens explica per què no li agrada fer estrenes i també quin va ser el primer lloc on li van dir que no el volien com a actor. Sortim a passejar amb en Muscat per la venda falsa de la torre Eiffel, el 1925.
La cinta americana la inventa Vesta Stoudt, una dona d'Illinois, el 1891. Treballava en una fàbrica d'armament i dos dels seus fills estaven allistats a l'exèrcit. Els soldats perdien molta estona per obrir caixes amb armament i ella va trobar la manera de fer-ho fàcil i ràpid. Allò que les mares tenen solució a tot és veritat. Dediquem el capítol a la cinta americana. Ens visita un savi per conèixer: Albert Batlle, professor de cant gutural mètal. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Neula fins a la marxa de Washington el 1963.
Ens hem barallat. Això de dir "cadenat" no sembla que posi tot l'equip d'acord. Si voleu saber l'alternativa, heu d'escoltar el capítol. Ara el cadenat és tan modern que no només va amb clau, sinó també amb números, lletres i símbols. Fem-ho fàcil, sisplau, que ens quedarem tancats a fora. Dediquem el capítol al cadenat. Puja a l'escenari de "La Renaixença" el grup barceloní Alosa. Parlem amb elles, que van començar petant-ho amb un vídeo a Instagram. A més, sortim a passejar en Maui per la gran fetor de Londres, el 1858.
Hi ha gent a qui li fan por els cavalls. Es pot tenir por dels cavalls? No parlem d'ells, perquè són animals, no objectes. Del que sí que parlem és de la seva sabata: la ferradura. Diuen que tenir una ferradura a la porta de casa porta bona sort. Esperem que dedicar-li un capítol faci el mateix efecte. Ens visita Xavier Freixas, ensinistrador i expert en coloms missatgers. Sí, al segle XXI. A "Històries per passejar el gos", anem fins a la batalla de Marató amb en Xic. Anem fins al 490 aC, a Grècia.
De petits tots hem tingut un escalèxtric. Alguns han continuat amb aquesta afició ja de grans. Alguns, fins i tot, en fan competicions. D'altres encara lluitem per aconseguir que el cotxe voli fins a l'altre costat del menjador. Dediquem el capítol a l'escalèxtric. Ens ha vingut a veure en Jordi Roca. Ha arribat carregat de regals, ha aprofitat per defensar-se de l'etiqueta de "germà boig" i ens ha descobert les postres tradicionals catalanes que estan a punt d'arribar. I sortim a passejar amb la Lola per la descoberta dels guerrers de terracota.
Hi ha instruments (pocs) que tothom es veu capaç de tocar. Un és l'harmònica. Ara, si algú la toca abans que tu, difícil és que t'atreveixis a agafar-la. No hi ha cap instrument més personal que aquell on deixes les baves. Dediquem aquest capítol a l'harmònica. Ens visita en Josep Solé. Hi ha dues persones que tenen molt poder amb un martell a la mà: un jutge i un subhastador. Ell és dels segons. Sortim a passejar amb la Maia, una gossa de Folgueroles, pel bombardeig de taronges sobre Austràlia del 1942.
L'aixada és una eina que ens acompanya des que la humanitat va començar a cavar la terra. Tanta és la importància d'aquesta eina que a alguns pagesos se'ls ha enterrat amb la seva aixada al costat. També té punts foscos: es condemnava els presos a fer milers de cops d'aixada. Rebem la visita d'un dels noms més importants de la música catalana dels últims temps: en Gerard Quintana. Puja al nostre escenari per tocar un himne. A "Històries per passejar el gos", anem amb la Boira fins al setge del castell de Rochester, el 1215.
"Doneu-me un punt de suport i mouré el món." Això no ho hem dit nosaltres, ho va dir Arquimedes. I no és que fos l'inventor de la corriola, però ens agrada això de dir coses que inspirin, però que no embrutin les mans. La corriola serveix una mica per a això també: per no deixar-te l'esquena carregant pes. Ens visita la veu de "La Renaixença": la Marta Marco. Ja que ha vingut, la fem treballar. Sortim a passejar la Neska pel "creuer de la merda", que va salpar el 2013.
En un rànquing de mals, en quina posició posaríeu arrencar-vos una tireta després d'una anàlisi de sang? Pot ser que faci més mal treure la tireta que el mal en si que t'hagis fet? Dediquem el capítol a aquesta petita tortura: la tireta. Ens visita un escriptor i guionista que escriu llibres sobre frases que sent pel carrer: l'Enric Gomà. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Saga, una gossa de Sant Miquel de Balenyà, per la massacre de Múnic del 1972, en plena celebració dels Jocs Olímpics.
Hi ha la possibilitat que abans de Crist ja hi hagués allioli, perquè a l'antic Egipte ja tenien mà de morter. Ara, no hi ha cap mena de debat possible quan assegurem que el millor allioli el fem els catalans. Dediquem el capítol a la mà de morter, una eina imprescindible a qualsevol cuina catalana de veritat. Parlem amb la Maria Díaz, la primera dona maquinista del cremallera de Núria. L'únic "tren" de Catalunya que segurament anava puntual. Sortim a passejar la Kira, una gossa de Reus, pel robatori de la Pedra de Scone del 1950.
Si en una cosa estem tots d'acord és que estem cansats dels turistes. Molt cansats. Però si els detectors de metalls fossin legals, estaríem tots a les platges catalanes buscant el que han perdut mentre quedaven vermells com gambes prenent el sol durant 12 hores. No dediquem el capítol a cap gamba, sinó al detector de metalls. Rebem la visita d'en Kelly Isaiah, que puja al nostre escenari per interpretar "Ready" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb en Hati per les protestes de la plaça de Tiananmen, a la Xina, el 1989.
Si viviu en un pis i teniu veïns a dalt, sabreu que les sabates amb una mica de taló poden ser un infern. Ara imagineu-vos que el vostre veí o veïna de dalt fa claqué i ha d'assajar a casa. Seria molt pitjor que l'infern. Dediquem el capítol a les sabates de claqué. Ens visita l'Albert Guinovart, pianista i compositor responsable d'haver creat himnes com "Mar i cel". Li hem volgut fer un homenatge. Esperem haver-ho aconseguit. Sortim a passejar amb l'Elio per l'enfonsament de la plataforma Alexander Kielland el 1980.
Pot ser que el pírcing sigui la gran trapelleria que tothom vol fer quan arriba a l'adolescència o a la majoria d'edat? Ja d'adults s'han de saber portar, perquè hi ha una línia molt fina entre portar-lo amb estil i ser un quillo. Dediquem el programa al pírcing. Ens visita Patrick Urbano, que ens fa demostracions de totes les seves aficions, que van més enllà de la seva feina com a comunicador i guionista. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Ximo fins al descobriment de l'LSD, l'any 1943.
Sabeu que hi ha més de 50.000 persones a Catalunya que porten marcapassos? Què passaria si es trobessin tots a l'Estadi Olímpic? Hi hauria perill d'un curtcircuit? Dediquem aquest capítol a un invent que allarga vides, com la de Dalí, per exemple. Ens visita Mariona Moya, una funambulista que passa més hores caminant per sobre la corda fluixa que pel carrer, com fem la resta de mortals. A "Històries per passejar el gos" sortim amb en Cooper per l'evangelització fallida a l'illa de Sentinel del Nord, el novembre del 2018.
Test, torreta, cossiol, torratxa... Hem decidit parlar de torratxa, per valorar la riquesa del català. I perquè la majoria de gent de "La Renaixença" en diem així, què hi farem. Dediquem el capítol a la torratxa. Ens visita David Carabén per parlar de Mishima, de futbol i del seu caràcter. Puja al nostre escenari per tocar "Deixa'm creure". Però no és l'única visita que rebem, també hem tingut una sorpresa d'una persona... a qui hem fet enfadar. Sortim a passejar la Lali per la crisi de l'ambaixada peruana de Cuba, el 1980.
La societat es podria dividir de moltes maneres, i una seria entre els que fan servir tovallola i els que es posen barnús. Aquí l'equip de les tovalloles té l'Àlex de capità, i el barnús estaria capitanejat per l'Arnau. Amb qui aneu vosaltres? Dediquem el capítol al barnús, més endavant ja el farem de la tovallola. Entra al local, a sobre d'una bicicleta i espantant tota la parròquia, Eloi Palau, campió del món de bicitrial. I sortim a passejar amb en Nevat per la tragèdia del Batàvia, un vaixell comercial neerlandès.
Us imagineu un castell de focs de cinc hores? Doncs en va fer un, a finals del segle XVII. Va ser el tsar Pere I de Rússia, per celebrar el naixement del seu fill. Els animals de la regió devien estar contentíssims. Ara, són ben macos de veure, els focs, eh? Dediquem el capítol al petard. Ens visita l'Eduard Estivill, doctor especialitzat en el son. Sou dels que dormiu amb la parella? Ens explica per què no fer-ho. Sortim a passejar amb en Manyac per les allaus de Blons, a les muntanyes dels Alps, l'11 de gener del 1954.
Pot ser que el paraigua sigui un dels objectes més descuidats del món? És ben trist ser paraigua. Quantes unitats se'n deuen comprar al llarg de la vida per haver perdut el que tenies? Li dediquem aquest capítol. Ens visita la Sara Figueras, sismòloga i cap de l'Àrea de Geofísica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Ens dona consells sobre com actuar en cas d'un terratrèmol fort a casa nostra. Sortim amb en Gauss pel dia que es va fer la primera proposta de rentat de mans al quiròfan, el 1848.
Hi ha objectes que són invisibles, com l'escombreta del vàter. Tampoc és que sigui un objecte gaire atractiu per ensenyar a les visites, però li dediquem el capítol perquè tingui una mica de visibilitat. Ens visita el grup lleidatà Sexenni. Sí, a Lleida fan música, i molt bona. Pugen a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos el seu darrer senzill: "Els ulls que et mirin". A "Històries per passejar el gos", portem en Teo, un gos de Sant Andreu de Palomar, a passejar pel Corpus de Sang, el 1640.
Qui no s'havia tancat en un armari per treure el carret de la càmera fotogràfica intentant no perdre totes les fotos de la comunió d'un familiar? Fa uns anys que la moda de les càmeres analògiques ha tornat, i això significa que també han tornat els carrets. Per això li dediquem aquest capítol. Parlem amb en Gerard Pastor, compositor de la música que sona als parcs d'atraccions. No sabíeu que algú es podia guanyar la vida d'aquesta manera, eh? Sortim a passejar amb l'Àreu per la flagel·lació de l'Hel·lespont, el 480 aC.
Sou més de mar o de muntanya? En aquesta ocasió, nosaltres tirem cap al mar, l'únic lloc (teòricament) on podem trobar àncores. Sou dels que us maregeu quan deixeu de tocar a terra ferma? L'Àlex ha anat a fondejar i ens explica la seva experiència. Dediquem el capítol a l'àncora. A més, ens visita en Roger Escapa, presentador d'"El suplement", jugador frustrat de la secció de bàsquet del Barça i l'única persona que ens ha explicat quina olor fa Déu. Sortim a passejar la Gibbs per l'atemptat contra Bob Marley.
A favor o en contra dels mocadors de roba per mocar-se? Dediquem aquest capítol de "La Renaixença" a aquesta peça de roba. Hi ha gent que prefereix mocar-se directament amb el dit. Alguns fins i tot poden arribar al cervell. Ens visita en Miquel Grandio, que ha vingut directament des de Dubai, on treballa com a creador de contingut des de fa un temps. Ens descobreix quins impostos paguen els autònoms en aquest país. A més, anem amb en Foc fins al primer accident aeri de la història, a París, el 1785.
Heu de saber que el DNI us dirà qui sou, però la targeta sanitària és l'única que us serà útil en cas d'emergència mèdica urgent. És a dir, el DNI es pot cremar si no us agrada el que hi posa, però la targeta sanitària MAI. Rebem la visita d'en Ramon Mirabet, que puja a l'escenari del nostre local per interpretar "Per sempre més", juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" anem amb en Blat pel gran incendi de Chicago el 8 d'octubre del 1871.
Molins de vent, molins d'aigua, molins eòlics, molinets de jardí... En teniu algun enganxat a una torratxa del balcó? Dediquem el capítol al molí, que les últimes setmanes deuen haver tingut feina amb ratxes de vent de gairebé 200 km/h. Ve a xerrar una estona la Tina Diedhiou, model de marques tan importants com Prada. Va venir del Senegal a Artés en plena pandèmia per amor. Li demanem què pensa d'Artés, que sempre ens fa gràcia parlar de nosaltres mateixos. També sortim a passejar amb en Ramon per la defensa de la Corunya del 1589.
Quant temps podeu estar entretinguts intentant enfilar una agulla? Sabeu que de mitjana una persona (una persona a qui li agradi cosir) pot perdre unes 20 agulles per casa? Llavors seus al sofà i qui sap si seuràs en un lloc tou o en un lloc punxant! Dediquem el capítol a les agulles de cosir. Ens visita en Joel Díaz, humorista i presentador de televisió (quan el deixen i mentre el deixen). Parlar amb ell és garantia de passar una estona entretinguda, creieu-nos. A "Històries per passejar el gos", sortim amb la Thaïs per l'accident ferroviari d'Amagasaki.
Siguis de la generació que siguis, tots hem tingut una videoconsola a les mans. Ara, potser la discussió vindria en el moment en què s'hagi de decidir quina és la millor videoconsola de tots els temps. Estigueu alerta, perquè els catalans vam tenir un pes important en la primera videoconsola europea. Li dediquem el capítol. Rebem la visita d'en Piti Español. És guionista... i tothom es podria creure que ha escrit un guió sobre la seva vida, perquè és ben bé una pel·lícula. A "Històries per passejar el gos", anem amb l'Alfy per la Venècia del 1666.
Tots tenim un trauma que arrosseguem tota la vida. I segurament el trauma infantil de molts de nosaltres podria arribar a coincidir si l'expliquéssim en veu alta. Ha arribat el dia de parlar-ne a "La Renaixença", perquè dediquem el capítol al supositori. Rebem la Magalí Sare, que ens presenta el seu nou treball i interpreta, en directe, "La mal maridada", amb l'Arnau Tordera, la Laia Glück i en Sebastià Gris. També anem a passejar amb la Sushi per l'atac de Pearl Harbor.
Ens agrada el risc. Ens agrada tant que de tant en tant decidim dedicar els capítols a un instrument per posar a prova la paciència dels músics del programa. Dediquem el capítol al piano, i només començar l'Arnau ja ens ha hagut de renyar. Ens visita un expert en aquest tema: en Jaume Norberto, afinador de pianos. Ens explica com és la seva feina, quants pianos té a casa seva i també una afició que l'ha portat a ser dels millors del món. Sortim amb en Brioix a passejar pels disturbis de Toronto del 1855.
Sou dels que heu perdut la maleta en algun aeroport del món o sou dels que la porteu plena de bitllets? La maleta és d'aquells objectes que tots fem servir, però que tenen utilitats infinites. Per això, li dediquem el capítol. Ens visita la Mari Pau Huguet, segurament una de les tres persones més estimades de Catalunya. Recordem amb ella una visita força accidentada en aquest mateix local. Sortim a passejar amb en Brie per l'abducció del matrimoni Hill.
Si actives una granada de mà, ets a temps de fer-te enrere i fer-la parar? Us traiem de dubtes, en cas que en tingueu (de dubtes). Dediquem el capítol a la granada de mà. Rebem la visita de la Yaya Bushcraft. Ha decidit acabar la seva vida en una cabana al mig del bosc, construïda amb les seves mans. En porta quatre, diu que la cinquena serà la definitiva. Traiem a passejar en Sam pel magnicidi d'Olof Palme, el 1986.
Fa anys, portar perruca era sinònim de formar part de la classe alta, de l'aristocràcia. Avui, a Anglaterra, encara hi ha jutges i parlamentaris que en continuen portant. Els egipcis en feien servir per evitar polls i suor. No sabem si ho van aconseguir. Dediquem el capítol a la perruca. Ens visiten els membres de La Ludwig Band. Han tret nou disc, el comentem i els sentim a l'escenari de "La Renaixença", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Anem amb en Lai fins a la primera perforació de petroli dels Estats Units, el 1859.
Qui digui que no s'ha fet mai una xuleta, menteix. La cosa és si no te la deixes a casa o si ets prou valent per fer-la servir i que no t'enxampi el professor. Segurament molts estaríem d'acord a fer un altar a la xuleta, perquè li devem molts aprovats d'assignatures que ja no recordem que vam fer. Ens visita l'Isidor Nuevo, el paleta que fa més anys que treballa a la Sagrada Família. S'ha buscat una bona feina, perquè no s'acabarà mai. Anem amb en Gealach al Diumenge Sagnant del 1972.
Sabeu que la xeringa moderna la va inventar un senyor per fer passar el mal a la seva dona injectant-li morfina? I va tenir una conseqüència imprevista: la seva dona s'hi va tornar addicta. Dediquem el capítol a la xeringa, no a l'addicció. Ens visita Pilarín Bayés, que ens explica la seva experiència amb les xeringues i per què va decidir no continuar amb la tradició familiar de dedicar-se a la medicina. Sortim a passejar amb en Cobi per la invenció de la primera màquina de jugar a escacs, el 1805.
Heu vist mai el logo de la companyia "His Master's Voice"? És un gos escoltant un gramòfon. Resulta que l'original escoltava un fonògraf, però Bell no ho va veure clar. No veia clares gaires coses, perquè el fonògraf va desaparèixer ràpidament quan va arribar el gramòfon. Dediquem el capítol al gramòfon, no al fonògraf. Ha vingut Josep Olivella, un professional del parkour. Prefereix anar d'un lloc a l'altre saltant edificis, perquè caminar a peu pla ho veu perillós. Sortim amb la Bimba fins a la desaparició dels Lonergan, el 25 de gener del 1998.
Aquest capítol el dediquem a la xixa. No ens pregunteu el motiu. Sempre està bé dedicar capítols a nínxols de mercat per on tots hem passat en algun moment de la nostra vida (sovint per voler semblar més interessants del que realment som). Gaudim d'un dels cantautors més importants del país: Lluís Llach. A més, puja a l'escenari de "La Renaixença" per cantar-nos un dels seus temes amb Arnau Tordera i Laia Glück. Sortim a passejar amb la IA per la cacera del lleopard de Panar, l'any 1918 a l'Índia.
El caçapapallones no és el mateix que el salabret, tot i que ho pugui semblar. És important distingir entre l'estri que es fa servir per capturar insectes i el de treure fulles de la piscina, si és que tens la sort de tenir piscina. Fem valdre el caçapapallones i li dediquem aquest capítol: que no quedi en segon pla. Rebem la visita de Lluís Rivera i Urtus Rovira, propietari i director del plató submarí més gran d'Europa. Sortim a passejar l'Ona per la matança de Sant Bartomeu el 18 d'agost del 1572 a París.
Hi ha gent que, fins que no s'ha pres un cafè, no comença el dia. També hi ha gent que és capaç de prendre-se'n un a les 10 del vespre i estar dormint mitja hora després. No dediquem el programa al cafè, sinó a la cafetera. Per què fan tant soroll les cafeteres dels bars i restaurants? Ens visita el Mag Lari. I sí, li hem demanat un truc de màgia, som molt poc originals. Sortim a passejar amb en Tro per la plaga de la fil·loxera del 1879 a Rabós d'Empordà.
En Peyu s'ha enfadat per l'objecte de què parlem en aquest capítol: la gomina. Diu que és una falta de respecte cap a ell i cap a totes les persones calbes de Catalunya. L'Àlex ha proposat de canviar-ho per la pinta. Però no, dediquem el capítol a la gomina. Ens visita una de les veus de Catalunya: en Lluís Soler. L'única persona a qui la gent saluda pel carrer dient-li "violador" de manera afectuosa. A "Històries per passejar el gos" portem a la Pua per la mort del mag Chung Ling Soo.
Ha arribat el dia: dediquem el capítol a la barretina. Però també ha arribat el dia de descobrir que no és una peça de roba que es creés a Catalunya, ens sap greu portar-vos males notícies. Això sí, escolteu el programa perquè tenim una notícia: arriben els Jocs Florals de "La Renaixença". Rebem la visita d'en Triquell, amb qui parlem de paraules, precisament, però dels joves. Puja al nostre escenari per tocar amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar amb la Blu pel gran incendi de Londres del 1666.
Sabeu que un dels llevataps més utilitzats arreu del món el va inventar un català? També heu de saber que el llevataps és dels objectes que han tingut més patents del món. Li dediquem el capítol. Ens visita la Khady Drame, de la cooperativa Abarka. Parlem amb ella sobre la funció d'aquesta cooperativa i ens llepem els dits tastant alguns plats tradicionals senegalesos que ens ha portat. A "Històries per passejar el gos" anem amb la Taka a passejar per la fam d'Holodomor, el 1932, a Ucraïna.
Segurament és més fàcil saber quants claus has clavat bé que no pas els que han quedat torts (el 90%, i ho sabeu). També és d'aquells objectes que són importants en moments històrics: van ser els encarregats de clavar (mai millor dit) Jesús a la Creu. Ens visita l'Abraham Orriols, un periodista que tots hem adoptat com si fos el nostre cosí, nebot, fill o net. També hem parlat amb ell de la part més fosca del seu currículum. Sortim amb la Kiara fins al primer viatge espacial protagonitzat per una gata astronauta, el juny del 1963.
Sabeu que una de les primeres coses per a les quals es va fer servir la serra mecànica va ser per "fer lloc" a la pelvis de les dones durant els parts? Després algú va pensar que també podia servir per talar arbres i van canviar l'objectiu. Rebem la visita d'un savi per conèixer: en Carles de Moxó, jugador del Club de Cúrling Puigcerdà. Sabeu d'on treuen la pedra amb què juguen? En Carles ens ho explica. A "Històries per passejar el gos", portem en Darwin a l'explosió del Cabo Machichaco del 1893, a Cantàbria.
Volem fer valdre les regadores. Amb l'arribada de les mànegues i els aspersors moltes han passat a millor vida. La supervivència de les regadores queda en mans d'aquells que teniu plantes als balcons, tret que sigueu dels que les regueu omplint un gos d'aigua. Ens visita en Mama Dousha, que va entrar a les nostres vides amb una cançó que molts vam arribar a cantar fins i tot somiant. Puja al nostre escenari, però per cantar una altra cançó. Sortim a passejar en Buti i en Farra per l'expedició de Burke i Wills.
Sabeu que abans de l'audiòfon la gent es posava una mena de trompeta a l'orella que ajudava a captar millor les ones sonores i introduir-les al canal auditiu? Sort de l'arribada dels audiòfons... Només per no haver d'anar amb la trompeta pel carrer, ja és prou motiu per dedicar-hi el capítol. Rebem la visita de la Irene Cordón, egiptòloga. Ha vingut a ensenyar-nos coses sobre Egipte i a renyar-nos una mica per coses que diem. Sortim a passejar en Kant per l'exili de Dracó d'Atenes, l'any 621 aC.
Quants de vosaltres havíeu sigut encarregats d'esborrar la pissarra a primària? Poc es parla de com d'orgullosos ens sentíem quan ens tocava fer-ho, eh! I vist ara en perspectiva... potser no érem els més llestos de la classe els que ho havíem de fer... Però aquí estem! Dediquem el capítol a l'esborrador. Ens visita en Marc Sarrats, amb qui parlem sobre com de flipats som els catalans (si és que ho som). A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Ramon per l'accident del telefèric de Cavalese, el 9 de març de 1976.
Sou gent normal o sou dels que surten a córrer i publiquen els temps amb l'Strava? Dediquem el capítol al cronòmetre. I no el van inventar per això, sinó perquè els vaixells no es perdessin! Ens visita un savi per conèixer: en Guillem Anglada-Escudé. És astrofísic i ha descobert un exoplaneta... i encara no li ha posat nom. Sortim a passejar amb en Rabbit, un gos que viu a la protectora CAAD Penedès i que busca una família d'adopció. Truqueu-los! El portem fins a l'explosió volcànica del Mount Saint Helens, el 1980 als Estats Units.
En aquest capítol, posem a prova la vostra edat: sou de la generació que vau viure i patir pels Tamagotchi, sou dels que ho vau veure de lluny o directament no havíeu ni nascut quan tot això passava? Ens agrada tocar nínxols i, per això, dediquem el capítol al Tamagotchi. Rebem la visita de la cantautora i cantant Anna Andreu, que puja a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos "Sencera", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar la Boira per l'enfonsament del metro de Barcelona de 1924.
Quants de vosaltres heu vist passar la torxa olímpica pels carrers de Barcelona el 1992? Parlem de la torxa, però no de la torxa olímpica, sinó d'una altra molt concreta: la torxa que porta la flama de la llengua. Bé, en realitat dediquem el capítol a totes les torxes. Ja ho anireu veient. Ens visita la Berta Abellan, actual campiona del món de trial. A més, sortim a passejar la Tuti per l'últim duel a mort del Canadà, el juny de 1833.
Quantes vegades us han parat per fer un test d'alcoholèmia i l'heu fet cagats de por tot i no haver begut res? És que et poses tan nerviós que a vegades no saps ni obrir el trasto aquell pel qual has de bufar, eh? Dediquem el capítol a l'alcoholímetre. Ens ha vingut a veure en Joan Lluís Bozzo i ha tornat a interpretar el rector de "La memòria dels Cargols". Nosaltres amb això ja som feliços per al que queda d'any. Hem sortit a passejar la Tara per la fuga d'Ezkaba.
De calendaris n'hi ha tants que això justifica que estiguem ben perduts quan a vegades no sabem ni a quin dia de la setmana vivim. Descobrim d'on ve tot això, i per què els mesos tenen aquests noms. Dediquem el capítol al calendari. Ens visiten en Bernat, en David i l'Oriol. No sabem com van arribar a l'illa de Montserrat. Ells tampoc ho saben gaire, però ens ho han intentat explicar. Això sí, ens ho hem passat molt bé. Sortim a passejar en Cometa per l'enfonsament del submarí nazi U-1206, el 1945.
Us ha tornat mai alguna cosa igual que el bumerang? Diuen que el karma podria ser una metàfora del bumerang. Però en aquest capítol no parlem del karma, sinó del bumerang. Pot ser que no sigui un joc prou conegut a casa nostra? Ens visita un mite de la indústria musical catalana: en Marc Parrot. Només per haver-nos fet himnes com els del Club Super3 i programes mítics com "Casal Rock", hauria de tenir una estàtua a plaça Catalunya. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Leo, de la protectora d'Osona, per la rebel·lió Maji Maji.
Per fi ha arribat Sant Jordi, la data més important de tot bon català. Nosaltres dediquem el programa a la llança. I per què no a l'escut? Perquè ens hem cansat de defensar-nos. Xerrem amb en Santi Moese i la Marta Baldrich, que ens expliquen com s'escriuen els llibres en braille i com es trien els llibres que s'han d'escriure en aquest format. I avui, com era d'esperar, sortim a passejar en Llamp per la llegenda de sant Jordi.
Sabeu que la primera pròtesi té més de 3.000 anys? Va ser per substituir el dit gros d'un sacerdot egipci. Si ara es fes un estudi, probablement hi hauria més població catalana amb pròtesis que sense. Com que ha fet tant per a nosaltres, dediquem el capítol a la pròtesi. Ens visita l'Espartac Peran, amb qui ens posem nostàlgics. Per això hem posat a prova la seva habilitat com a presentador d'una secció del TN que tots trobem a faltar. Sortim a passejar en Hot the Dog pel febrer de 1935 amb el fantasma de Gràcia.
En Xuri està convençut que el cistell és un invent català. El que us podem confirmar és que segurament som dels que més el fem servir. Potser no el vam inventar, però sí que el considerem un dels nostres objectes més apreciats, així que li dediquem el capítol. Rebem la visita de l'Albert Sánchez Piñol, que ens explica un secret sobre els seus inicis com a escriptor. Tenim dubtes de si és legal, tot això. Sortim a passejar en Max per la desaparició del llac Peigneur, el 20 de novembre de 1980.
No sabem quin percentatge de la nostra audiència és excursionista... i alpinista. Però en aquesta ocasió, us dediquem el capítol, perquè parlem del piolet. No tots els nostres col·laboradors dominen el tema, però prometem que no només és una arma, de veritat. Ens visita la Judit Neddermann, una de les cantautores de casa nostra que ha portat el català més lluny amb les seves cançons. Puja al nostre escenari per interpretar-nos "Llibert", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, portem en Mut a passejar per la rebel·lió dels turbants grocs.
Ha arribat el gran dia de la celebració dels I Jocs Florals de "La Renaixença"! Hem rebut més de 150 poemes (bé, no tothom ha entès el que significa "poemes", però també ens ho hem llegit, creieu-nos). Dediquem el capítol a la ploma estilogràfica, però també a tots els que heu dedicat una estona a fer-nos arribar les vostres obres. Gràcies! També hem rebut la visita d'en Methkal Khalawi, poeta i creador de la pàgina web Xiuxiuejant. A "Històries per passejar el gos" hem sortit amb en Magnus pel primer robatori d'"El crit" de Munch.
Tots sabem la teoria: rentar-te les dents cada vegada que mengis o, com a mínim, quan et lleves i abans d'anar a dormir. Ara, la pràctica ja és força qüestionable, perquè hi ha gent que segurament no sap ni què és un raspall de dents. Però per això hi som nosaltres: dediquem el capítol al raspall de dents. Ens visita en Godai Garcia, amb qui parlem sobre la seva adolescència, sobre l'humor, les plantes, els ocells i les coses que creixen... a la ciutat. I sortim a passejar en Jordi per la batalla d'El Álamo.
Sabeu que el monopatí el van inventar els aficionats del surf per poder fer alguna cosa quan no hi havia onades? Per això només saben fer els dos esports les persones del mateix tipus: les guapes. Fa temps vam dedicar un capítol a la taula de surf, avui l'hi dediquem al monopatí. Parlem amb en Marc Bagué, veterinari del Banc de Sang Animal. Ens explica un món que per a la majoria de nosaltres és totalment desconegut. A "Històries per passejar el gos", portem en Phil per l'aventura d'un poeta al castell de Balmoral.
Aquesta setmana estem nostàlgics. Fa uns mesos vam parlar sobre el taüt, i en aquesta ocasió dediquem el capítol a l'urna funerària. Hi ha d'haver opcions per a tothom: igual que podem triar el llit, hem de poder triar el llit on dormirem per sempre més (mentre no se'ns mengin els cucs). Ens visiten el Sr. À i l'Ainhara, dos rapers catalans que formen part del col·lectiu 24 Llesques i que ens fan una demostració juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim amb en Bonjo a passejar per l'arribada dels almogàvers a Constantinoble.
Fa un temps vam tenir el debat de si un croissant era un objecte o no. Vist l'èxit, hem tirat endavant i avui dediquem el capítol al cucurutxo. S'acosta l'estiu i estem inspirats. Ara, aquest és un tema que també genera polèmica: sou més de cucurutxo o de terrina? Les dues Catalunyes. Rebem la visita de l'Olívia Cros, modista especialitzada en vestits de diables. I ens ha portat un regal que ens ha enamorat! A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Tofu per la catàstrofe del General Slocum.
El paracaigudes sempre ens ha portat moments memorables: baixades divertides, enganxades en un fanal o salts des de l'espai. Us hi heu tirat mai, vosaltres? A l'equip sembla que hi ha diversitat d'opinions. Dediquem el capítol al paracaigudes. Ens visita l'Àlex Crivillé, que no ha arribat als 1.300 km/h, però sí que ha anat a més de 300 km/h dalt d'una moto. Boig o valent? Ell mateix ens ho diu. A "Històries per passejar el gos", sortim amb en Josep Maria per fer l'experiment amb les ulleres de veure-hi al revés.
Sempre ens passa que no coincidim amb el nom que fem servir per referir-nos als objectes. En aquesta ocasió, el debat és amb el llaüt: "llaüt", "llagut", "barco" (segons l'Àlex), "barca"... Dediquem el capítol a això, es digui com es digui. Hem rebut la visita de l'Ofèlia Drags, amb qui no només hem parlat, sinó que també ens ha interpretat un cuplet amb l'acompanyament improvisat de l'Arnau i la Laia. A "Històries per passejar el gos", portem en Bach pel segrest de Frank Sinatra, el 8 de desembre del 1963.
No hi ha persona en aquest planeta que en algun moment de la seva vida no hagi fet una col·lecció de cromos. Acabar-la? Potser el 95% no l'hem acabat mai. Ara, començar-la, ho hem fet tots i totes. Dediquem el capítol al cromo, que ha provocat alegries, decepcions i baralles entre els "tengui" i "falti" (més "falti" que "tengui"). Ens visiten els Pork Chop Boys, un grup de música d'Arbeca que ens explica què és el seu "Transinhumància tour". Sortim a passejar amb en Duc per l'atemptat contra Hitler en una cerveseria, el 1939.
Quantes vegades us heu tacat les mans amb tinta del boli o de la impressora? Per què la tinta és tan cara? Sabeu que hi ha una tinta que es menja el paper? En aquest capítol us ho descobrim. Rebem la visita de l'Albert Manera, artista de foley. I ens en fa algunes demostracions en directe (fent servir l'Àlex de conillet d'Índies). A "Històries per passejar el gos", anem amb en Kaiser a conèixer la secta Love Has Won.
Segurament hi ha gent que no s'imagina la seva vida sense nevera (i sense cervesa). Alguns perquè tenen el 80% de les coses caducades i no troben mai el moment de llençar-les. Altres perquè l'obren un diumenge al vespre i s'adonen que només hi ha una llimona i un iogurt. Ens visita l'Ada Parellada (i tota la seva energia). Li hem demanat per la nevera d'un restaurant, però li ha semblat una pregunta avorrida. Sortim a passejar la Riva de la Garde Occitane per la repressió del petard de Barcelona, el 1946.
El pont és agraït: perquè no has de passar per dins d'un riu, no has de travessar pel mig de l'AP-7, no has de fer volta... i hi ha bojos que els aprofiten per fer pònting. Dediquem el capítol al pont. Rebem la visita d'en Ricard Ramos, un maquillador especialista en efectes especials en projectes de ficció. Ens ha portat una cosa que... no sabem si és graciosa o no, valoreu-ho vosaltres mateixos. Sortim a passejar amb la Halley pel crim de Carlo Gesualdo. Nàpols, 1590.
Hi ha objectes que només d'anomenar-los es vinculen al perill. És el cas de la bombona de butà. També s'ha fet el joc de paraules amb "votar". Ens va anar igual de malament, perquè tot va ser força explosiu. Heu de saber que les bombones de butà costa moltíssim que explotin. Ens visita en Josep Nadal, membre de La Gossa Sorda, per parlar-nos sobre el retrobament de la banda i els concerts que tenen previstos pels Països Catalans. A més, sortim amb la Nina a passejar per la mort de la ballarina Emma Livry.
Com a mínim un cop a la vida a tots ens han posat pols de talc. Qui digui que no, menteix. I tots més o menys al mateix lloc. Per què a partir de certa edat ja no se'n posa? Dediquem el capítol al talc, també al mineral amb el mateix nom. Rebem la visita de la Sílvia Vidal, alpinista i escaladora catalana. Fa uns capítols vam parlar d'ella amb el piolet, i ara els desitjos s'han fet realitat. A "Històries per passejar el gos" anem amb l'Atles per la protesta de Martí Luter, el 1517.
Les aletes de busseig s'han de saber portar, perquè per a alguns són imprescindibles per ficar-se al mar, i per a d'altres són la manera més fàcil de perdre la dignitat. A l'equip hi ha el debat de si la persona més guapa del món podria deixar de ser-ho en cas de portar unes aletes als peus. Ens visita la Núria Picas, que fa servir vambes per anar per la muntanya, no pas aletes de busseig. Sortim a passejar amb en Velcro pel segrest a casa de l'ambaixador japonès a Lima.
El megàfon segurament estaria entre els objectes més odiats per moltes persones perquè pot arribar a fer molt mal de cap. Però també és un objecte associat a les manifestacions. I a nosaltres les manifestacions i els crits sempre ens agraden. Per això, dediquem el capítol al megàfon. Rebem la visita de l'Oscar Elgarrista, enginyer d'oci. D'ell depèn que quan pugem a atraccions no acabem aixafats contra terra, bàsicament. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Lucky fins a l'atemptat contra el vol 159 de Daallo Airlines.
Hi ha gent que encara no ha acabat d'entendre l'ús del perfum. Hi ha qui no se'n posa (que no passa res, si et dutxes) i hi ha qui se'n posa massa. És important entendre que el perfum no serveix per tapar la pudor: es tracta de dutxar-se i després acompanyar-ho amb uns tocs de perfum. Xerrem amb la Ven'nus, que puja a l'escenari de "La Renaixença" per cantar-nos "x vilapicina", amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim a passejar en Llop pel robatori del Museu Isabella Stewart Gardner.
A la vida passem per diferents etapes, i cap al final hi ha qui necessita l'ajuda d'un bastó i d'altres, l'ajuda d'un caminador. Fa uns mesos parlàvem del bastó, i avui li toca al seu cosí germà. Estareu d'acord amb nosaltres que hi ha gent gran que porta caminadors més professionals que un Porsche. Xerrem amb en Vicenç Tomàs, pràctic de vaixells. Alguns tenim feines per aparcar un cotxe, mentre que ell aparca vaixells que pesen tones. A més, portem en Totoro a passejar per la invenció del bou de Fàlaris.
Ai, el setrill! Sovint li falta una de les peces, d'altres estan tan untades d'oli que hi ha perill que se't rellisquin per la taula. Per què hi ha arròs a dins del saler? Per què hi ha una fulla de llorer a dins de l'oli? Dediquem el capítol al setrill. Rebem la visita de la Natza Farré. Va passar per "La competència", la nostra competència, i la seva (que som nosaltres). Hem decidit fer una trobada en un punt neutral. Anem amb la Pepper a les obres franceses al canal de Panamà del 1882.
Quantes vegades has portat l'hamaca i l'has hagut de guardar perquè no has trobat dos arbres prou ben posats per penjar-la? Molt maca per dormir-hi i per fer postureig a les xarxes, però ben difícil de trobar el lloc perfecte. Dediquem el capítol a l'hamaca. Ens visita en Pau Segalés: mag, comediant i membre de Pallassos sense Fronteres. Ens ha fet un truc poc radiofònic, però ens ha portat esmorzar i l'hem perdonat. Sortim a passejar amb en Phoenix pels fets del maig del 37.
Quantes vegades hem entrat a l'habitació d'un hotel, hem remenat la caixa forta i l'hem bloquejat? Sabeu que els treballadors de l'hotel tenen una clau mestra? Llavors, per a què serveix la caixa forta si igualment una altra persona la pot obrir? Passen pel nostre escenari els membres de Vidres a la Sang. Els poemes de Miquel Martí i Pol es poden recitar fent heavy? La resposta és que sí. A "Històries per passejar el gos", portem la Cendra fins a la mort de Roger de Flor, l'any 1303.
Una cançó de Zoo deia que si un ric tenia de tot menys un tobogan, ho passava malament. S'ha de reconèixer que tirar-te per un tobogan, tinguis l'edat que tinguis, és de les coses que et posen de més bon humor. Ara, si baixes malament, la nata final pot ser considerable. Li dediquem el capítol. Ens visita en Martí Romero, lutier i creador d'instruments com la nyckelharpa. I ens en fa una petita demostració acompanyat de l'Arnau Tordera i la Laia Glück. Sortim amb l'Osca per l'incident del pas de Diàtlov, el 1959.
La baldufa és una de les joguines més antigues, i a "La Renaixença" tenim por que la canalla del segle XXI sigui la primera generació que no la conegui. Pot ser que ja no es venguin baldufes? Li dediquem el capítol. Estigueu alerta, perquè a la nostra taverna hi ha hagut un assassinat. Per això hem convidat Mayka Navarro, periodista de successos, perquè ens ajudi a trobar l'assassí. Qui s'ha mort? Qui l'ha matat? Portem en Bruno a passejar pels estudis per curar la febre groga. Som el 1802.
Sabeu que el confeti en els seus inicis no era paper sinó caramels? La cosa ha anat decaient, com tot. Però i l'alegria que porta veure papers de colors volant a sobre teu? Potser a vegades en tirem una mica massa i tot. Dediquem el capítol al confeti. Rebem la visita de Santi Font, un gran aficionat al parapent. Ens explica les seves rutes, les seves aventures i... les seves necessitats dalt d'un parapent. Es pot fer parapent tenint vertigen? Anem amb l'Indi fins a la batalla d'Adwa, el 1896.
Si a un català li parles de la faixa, ràpidament a tots ens ve al cap la mateixa faixa. Per això, tots donem per descomptat que la faixa és un invent català. Però, sorpresa, els catalans hem inventat tan poques coses... La faixa tampoc és nostra, però li dediquem el programa. El grup gironí Minibús Intergalàctic puja a l'escenari de "La Renaixença" per interpretar-nos un dels seus temes, i també seuen a l'escó per explicar-nos les seves millors anècdotes. Sortim a passejar amb en Fènix per la matança dels eunucs de la dinastia Han.
Hi ha un tipus de persona que sempre va amb un escuradents a la boca. Sigui l'hora que sigui del dia. És ben curiós. També hi ha un tipus de gent que roba els escuradents dels restaurants. Li dediquem el capítol a l'escuradents, no a aquesta gent. Ens visita Juan Carlos Casado, astrofotògraf i caçador d'eclipsis. En comptes d'enviar les fotos a "El temps" de TV3, les envia a la NASA. I el van anar a buscar ells, no pas el revés. Sortim a passejar amb en Basi pel gran boirum de Londres del 1952.
Sou dels que sacsegeu el dau durant un minut perquè us surti el número que voleu en una partida al parxís o sou dels que només el sacsegeu una vegada i prou? Si el dau cau a terra, el número que surt compta o l'has de recollir i tornar-lo a tirar? Dediquem el capítol al dau, caigui on caigui. Ens visiten en Ricard Torquemada i en Bernat Soler, mítics periodistes esportius que acompanyen el Barça per tot el món. A "Històries per passejar el gos" fem una volta amb la Llum per l'atropellament de Charles Rowen.
Sabeu que "cantimplora" ve del soroll que fa l'aigua? A alguns els hi recorda a "canta i plora", d'aquí l'origen etimològic. Quina llengua més bonica que tenim, eh! Però sembla que no tothom hi posa la mà al foc... Dediquem el capítol a la cantimplora! Ens visita en Xavier Carreras (Lautaro per als passatgers d'un vol a Venècia), auxiliar de vol. Ens explica moments surrealistes que ha viscut a dalt d'un avió. Sortim amb en Brut per la caiguda de la secta d'Osho, l'estiu de 1981.
Es va parlar molt dels tancs que havien d'entrar per la Diagonal de Barcelona. No van entrar, però mai se sap. Sabeu que els primers "prototips de tancs" els va dibuixar Leonardo da Vinci? I que el primer tanc es deia Mark One? Dediquem el capítol al tanc. Rebem la cupletista Glòria Ribera, que també puja al nostre escenari per cantar "Jo te l'encendré" amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A més, sortim a passejar amb la Jazz per l'intent d'assassinat del rei Ferran II d'Aragó, el 1492.
Sou dels que quan el xiclet perd el gust el canvieu o sou dels que us fa fàstic el gust que té el xiclet? Sou dels que rosegueu el xiclet amb la boca oberta o dels que us cagueu en tot quan algú del vostre voltant ho fa? Dediquem el capítol al xiclet. Ens visita en Jordi Mas, cofundador de Softcatalà. Per molts, un déu. Creieu-nos que a l'equip de "La Renaixença" tothom treballa amb una pestanya del Softcatalà oberta. A "Històries per passejar el gos", anem amb en Coco a l'últim duel mortal d'Espanya.
Sou dels que viviu en una casa on no hi ha ni un tub fluorescent o dels que encara entreu a la cuina i acabeu de fer tot el que cal abans que el fluorescent pari de fer pampallugues? Sigui com sigui, dediquem el capítol a una llum que a tothom li fa respecte. Ens visita l'Eloi Vila, que ens descobreix si ha tingut algun mal copilot i si algun dia li han posat alguna multa... imprevista. Sortim amb l'Aber fins al desastre de la mina de Mount Kembla, a Austràlia, el 31 de juliol del 1902.
Hi ha gent que porta les mans plenes d'anells, i n'hi ha que no en porta ni un. Hi ha qui s'ha agenollat per demanar matrimoni, i hi ha qui s'ha casat sense donar-se ni l'anell de promès ni el de casat. Dediquem el capítol a l'anell. Rebem la visita d'en Nemesio Moreno, campió de Scrabble. Òbviament, el posem a prova amb quatre consonants que ens han vingut al cap "casualment". Anem a passejar amb en Jeca pel Ball dels Ardents, que va tenir lloc a França el 1393.
Pot ser que els mecànics i lampistes tinguin més eines de les necessàries? Pot ser que la clau anglesa sigui la solució a tot? Només per això, hem decidit dedicar-li el capítol. Ens ha vingut a veure en Cris Juanico, i hem aprofitat l'avinentesa per gaudir-lo dalt del nostre escenari, juntament amb l'Arnau Tordera i la Laia Glück. A "Històries per passejar el gos" portem en Xop fins a l'atemptat del casament d'Alfons XIII, a Madrid, el 31 de maig del 1906.
Quants teniu la sort de tenir germans? I quants de vosaltres heu dormit en lliteres? No ha començat cap guerra per culpa de qui dorm a cada llit, però no ho descarteu perquè s'han vist autèntiques batalles. Dediquem el capítol a la llitera. Ens visita en Jaume Carrau, enginyer de MotoGP. Segurament una de les persones que més vols fa cada any i que menys s'embruta les mans a dins del box. Anem amb en Blacky a la demolició de l'hospital de Canberra, el 13 de juliol del 1997.
Quants de vosaltres heu obert amb tota la il·lusió del món un puzle de 3.000 peces i heu acabat abandonant-lo en algun racó de casa i mai l'heu arribat a acabar? I quants heu acabat el puzle i a partir de llavors només us ha fet nosa? Dediquem el programa al trencaclosques, al puzle. Rebem la visita d'un dels periodistes més importants de casa nostra, l'Enric Calpena, de qui descobrim la seva primera feina. També sortim a passejar amb l'Scott per la primera vaga de la història, a Egipte, l'any 1152 aC.
Tots tenim temptacions, i una és la de passar per davant d'un extintor i poder-lo prémer i veure què passa. Qui digui que no menteix. Dediquem el capítol a l'extintor, que us recordem que heu de revisar de tant en tant. Ens visita l'Alba de Lomas, la millor jugadora d'escacs de Catalunya. En Xuri s'ha ficat en un merder, ho veureu de seguida. A "Històries per passejar el gos" portem en Milú a l'assassinat del general Prim, el novembre del 1870.
Tots hem vist aquell gat que mou la pota col·locat en algun lloc. I tots hem pensat que és xinès, però els més cultes ja deveu saber que no, que és japonès. Resulta que el gat no saluda, sinó que et crida perquè hi vagis. Porta sort i fortuna. Li dediquem el capítol, a veure si ens en porta a nosaltres. Rebem la visita de la Conxita Àvila, una biòloga especialitzada en organismes que habiten els fons marins, sobretot els de l'Antàrtida. A més, sortim a passejar en Bru per la venjança catalana, l'any 1305.
Més de 200 capítols després, hem arribat al final d'aquesta primera temporada de "La Renaixença". Després de més de 200 capítols escoltant la gralla, la Laia ha aconseguit que ens n'enamorem, per això li dediquem el capítol. També ens hem enamorat (bé, ja ho estàvem una mica) de l'Arnau Tordera, i no podíem acabar la temporada amb uns bojos coneguts més nostres: Obeses. A l'últim passeig de la temporada, sortim amb l'Anisset pel desastre nuclear de Txernòbil. L'objectiu és sortir-ne vius, per poder fer una segona temporada de tot aquest merder.
